lunes, 1 de octubre de 2007

L’ATENCIÓ PRECOÇ I LES ESCOLES BRESSOL.

L’atenció precoç, fa referència a totes aquelles actuacions adreçades als infants amb algun transtorn del desenvolupament, des del moment de la seva concepció i durant tota la primera infancia (Fins als 4 o fins als 6 anys depenent dels àmbits d’actuació). Engloba la prevenció, detecció, diagnòstic i la intervenció terapéutica interdisciplinar.

Els infants neixen amb un sistema nerviós molt immadur. Aquest fet juntament amb el caràcter emmientment social de l’espècie humana, fa que aquests primers anys del desenvolupament siguin especialment permeables. Quan el procés no es produeix amb normalitat, ens trobem davant d'un infant que presenta un trastorn del procés evolutiu i, per tant, aquest infant necessitarà ajuda per aconseguir millorar el desenvolupament. Una bona intervenció i a temps pot ser clau pel futur de l’infant.

Hi ha diferents factors de risc que poden alterar el desenvolupament dels infants, alguns d'aquests poden actuar paral·lelament, com ara:

· Factors genètics o factors que actuen en el període embrionari.
· Factors de risc biològic, que actuarien en el període fetal, perinatal o postnatal i perjudicarien el desenvolupament.
· Factors socials. Família, entorn...

Una mica d’història.



L'atenció precoç ha viscut una evolució i transformació des dels seus inicis. Es va iniciar a partir de les associacions de pares i mares d'infants amb disminucions, creant les escoles d'educació especial. Estava directament vinculat a la disminució.

Amb l'evolució s'amplia l'atenció a infants amb transtorns transitoris, o amb risc de transtorn, sigui biològic o social. I darrerament s'ha ampliat de forma notable la demanda, i per tant la intervenció, en el suport a la criança (problemes de límits, de normes, transtorns del son...) Per això actualment es parla de Centres de Desenvolupament infantil i atenció precoç, els CDIAP. Els CDIAP són els centres (generalment concertats) que pertanyen a una xarxa pública autonòmica i depenen del Departament d’acció social i ciutadania de la Generalitat (Benestar Social). És un servei gratuït i universal, sense varems i sense quotes.

Els CDIAPs com a centres d’atenció interdisciplinar compten, com a mínim, amb els següents professionals: neuropediatra, psiquiatra infantil, psicòleg, logopeda, fisioterapeuta i treballador social. A més a més, també poden incorporar psicopedagogs i psicomotricistes.

La detecció i el paper de les escoles bressol en l’atenció precoç.

Els CDIAP treballen en constant contacte amb els professionals de la sanitat i l’educació bàsicament de la xarxa pública. La detecció d’un problema o possible transtorn es fa per norma general per part del personal sanitari, l’escola bressol o els pares i/o entorn familiar. Amb la creació de nous recursos destinats a la primera infància s’amplia els espais que poden jugar un paper important a l’hora de la detecció, ens referim a nous serveis com ara ludoteques, espais familiars, espais nadó...

Així doncs un primer i important paper de les escoles bressol en l’atenció precoç és en el moment de la detecció. Des dels CDIAP d’insisteix en que són les educadores les que detecten la dificultat, i ha de quedar clar el seu protgonisme, són elles les que coneixen millor a l'infant.

Per part de les educadores consultades es troba a faltar més suport a l’hora de fer la detecció i sobretot en el moment d’explicar a les famílies el possible problema. Les educadores com és lógic no fan cap diagnòstic, sinó que avalades per la seva experiència detecten alguna anomalia i orienten i assessoren els pares i mares a l’hora de buscar ajuda. Aquest és un moment delicat, quan l’educadora transmet als pares la possible problemàtica detectada en el desenvolupament de l’infant. Es pot trobar amb dos dificultats, pares que s’alarmen i angoixen excessivament i d’altra banda pares que treuen importància i fins i tot obvien la situació. Quan parlem amb educadores ens adonem que aquest és el moment més delicat en el que necessitarien més recolzament per part del CDIAP o d’un professional especialitzat.

La Derivació i el tractament.

Les famílies, si accepten ser ateses al CDIAP han de signar un full de sol·licitud d'atenció. Llavors s'inicia el procés complert que per norma general segueix els següents passos:

1. Entrevista amb la treballadora social. Aquesta entrevista té una funció explicativa i tranquilitzadora.
2. Anamnesi amb psicòleg. Imprescindible la participació de pare i mare.
3. Si cal, avaluació de neuropediatra.
4. Reunió d'equip per valorar el tractament. Si es necessita atenció psicològica, es distribueixen en funció del tipus de tractament (els psicòlegs s'han especialitzat), excepte en el cas de nens autistes, que se'ls reparteixen entre tots, per cost emocional i energètic que suposen.

La majoria de les famílies accepten el tractament proposat. Acostuma a ser una atenció d'un cop per setmana, individual, amb la presència de pare o mare (majoritàriament mare).

Actualment en alguns CDAIP s’estan potenciant les teràpies grupals, de 4 ó 5 infants (per exemple, en transtorns del llenguatge). Tant pels resultats que s’aconsegueixen en aquest tipus de transtorns, com per optimització dels recursos.

Intervenció de l’escola Bressol en els tractaments.

Varia molt la implicació depenent del CDIAP de referència. Hi ha CDIAP que es troben totalment colapsats per manca de recursos i es veuen molt limitats als tractament en el propi centre. Quan una escola bressol té nens amb dictàmen del CDIAP, normalment aquest s’encarrega de donar si cal unes pautes específiques de treball a les educadores, sinó són els propis pares, que orientats pels professionals donen les orientacions pertinents a l’escola Bressol.

La relació entre CDIAP i escola bressol no s’acaba aquí, sinó que cada cop més els CDIAP ofereixen altres recursos com xerrades tant pels equips educatius com pels pares i mares. Els temes que més es tracten són els relacionats amb la criança en general, alimentació, son, normes i límits...

Moltes escoles bressol també ofereixen el servei d’espai familiar i espai nadó, per nens no escolaritzats en el qual els pares poden intercanviar experiències i on l’educadora pot orientar i donar consell.